Ariadna al Laberint de...Tomb Raider Legends (PS2)

Bé, jo per començar el que m’agradaria deixar clar és un fet obvi i que no m’ha calgut jugar per adonar-me’n: i és el perfil de la protagonista oi, una dona extremadament recautxutada: llavis, cul pits... a més amb uns pantalonets ben curts, roba ben ajustada... Això a mi no m’agrada, i a més em genera un dubte enorme que us plantejo, i és que com pot ser que un joc pensat, suposo, per homes té una protagonista femenina? Perquè a més jo no he trobat que es pugui canviar el personatge, és a dir que jugues a la noia o no jugues i bé, com us sentiu? Perquè de fet acostuma a passar sempre al contrari... Com us sentiu, vosaltres homes portant amb el comandament de la vostra estimada Play Station una dona?

Bé, al marge d’aquesta pinzellada que vol ser una mica la denúncia que crec que espero poder anar desenvolupant al llarg dels programes d’aquesta Generació Digital: el masclisme és molt present en els videojocs.

Ara em centro en el joc en si.

D’entrada el joc planteja la possibilitat de jugar a 3 nivells: un de fàcil, un mitjà i el difícil. La música em sembla interessant i també la història, que comença a Bolívia. Bé, haig de dir que no és alló de donar-li al PLAY i començar a jugar, no: primer et fan una introducció, de l’estil pel•lícula hi ha un accident d’avió i se li planteja al jugador la història. El que cal és recuperar unes determinades peces d’una civilització antiga, i ens situem a Bolívia.

La veritat és que els paisatges que surten són espectaculars, a més com que el joc et permet mirar en diferents perspectives doncs et pots trobar directament dins, i això està molt bé: muntanyes, salts d’aigua, verd... a més et pots submergir a l’aigua i està realment ben fet. Aquí però ja vaig descobrir una cosa del joc que no em va agrada gens, que em feia sentir absolutament desorientada: i és que això que us deia de les perspectives que tens, una subjectiva, una des del darrera i una altra crec que és des de dalt, doncs bé, perds el control depenent els moviments que fas, i a mi això em feia sentir realment perduda. No sé si és habitual en aquest tipus de joc... A més em feia perdre temps.

Un cop ja admeto que hi ha aquest error o aquest mecanisme, entres al temple, m’he dedicat a explorar els moviments que puc fer amb la Lara Croft: realment la noia és molt flexible: neda, salta, corre, es mou penjada per marges i fins i tot es capaç de penjar-se i avançar per lianes, aquestes plantes que pengen de la selva. Haig de dir que en alguns trams és avorrit, jo no he trobat manera d’identificar un mapa, no sé si n’hi ha o no, però jo o l’he trobat.

Hi ha peces de bronze, de plata i d’or a recuperar que et vas trobant, i que has d’agafar.

El problema és que a banda d’anar avançant, hi ha un moment quan entres dins del temple, que et trobes soldats que estan allà guardant el tressor que la Lara Croft també busca i clar, aleshores allà hi ha una carnisseria: et maten i has de matar. A més hi ha una cosa que em té al•lucinada: la pistola, per fer-la servir, t’apunta sola, vull dir que només has de pressionar per disparar.