El Joc i la Icona

Deia un acudit que si els Videojocs ens afectessin realment, avui en dia estariem tots en habitacions a les fosques, menjant píndoles i escoltant música electrònica. La referència, irònica, és clara a la cultura de les Raves, però ens diu també molt del que Pac-Man significa. És el referent absolut sobre els Videojocs. Qualsevol persona si pensa en videojocs coneix Pac-Man, s'imagina en Pac-Man. Parlar de Pac-Man és parlar molt més que d'un joc, és parlar del primer personatge que va donar forma i personalitat als nostres desitjos: ser nosaltres també, protagonistes de videojoc.

No només la seva adictiva jugabilitat ens va captivar, si no que la seva personal creuada contra els fantasmes que habitaven un món laberíntic de blaves barreres es va fer aviat nostra, i Pac-Man es va guanyar la nostra simpatia. Això, industrialment parlant volia només dir una cosa: Merxandatge. I en Pac-Man trovem el primer cas on un personatge de videojoc pot vendre més inclús que una estrella de pel·lícula: Cereals, llençols, barrets com els de la imatge, sabons, samarretes, jocs de tauler, una sèrie propia d'animació, una cançó d'èxit (Pacman Fever de Buckner&Garcia). Tot producte és vàlid per a la llicència Pac-Man. Tot? NO! La proliferació de nombrosos clons va portar també costoses batalles legals, com el cas de Munchkin per Videopac.

Però un cop pasada la febre dels 80, perquè Pac-Man ha seguit captivant? Anys després em anat veient mostres de que Pac-Man ha trascendit del seu rol de personatge: Jocs en viu, performances, reedicions constants, reinvencions continues. Gent de totes les edats ha venerat aquesta icona, aquest sentiment gairebé pur i destil·lat del que hauria de ser qualsevol videojoc.